Monte Perdido: repte aconseguit

Sortim de Fanlo aviat, a les 6 ja som al cotxe i comencem a caminar a les 7 menys 10. El camí és suau fins a Gòriz. Allà esmorzem i comencem a pujar amunt amb algun que altre entrebanc a la ruta. Pugem sense problemes i en 3 hores arribem al coll. Pel camí hem interrogat els que baixen i sembla que no necessitem grampons ni piolet. Del llac el cim es veu primer i comencem a pujar per la escupidera, neta de neu. Ja gairebé a dalt l'Alber, que va fos, es queda i en Pere queda entrampat entre la tartera i la boira que està pujant. Decideixen baixar cap al llac. La Vane i jo seguim amunt. Deu minuts després arribem al coll i la boira es disspia. Fem quatre fotografies i enfilem els últims trenta metres i arribem al cim. Dinem i baixem mentre es va cobrint de nou. Un cop al llac ens trobem amb en Pere i l'Albert i baixem cap a baix. En 3 hores llargues ens plantem al cotxe que haviem deixat al primer mirador. Tornem cap a Nerin on fem una cervesa i cap a Fanlo on en Pepe espera al camp base amb un sopar de xai.

Participants: Pere, Albert, Vane, Pepe i Esteve. Km: 23.

Travessa Arinsal-Baiau

La segona travessa de la història del C.E.V comença el divendres al migdia. Sortim a les 5 de la tarda direcció a Andorra on passarem la nit per poder començar aviat al matí i començar més frescos. Passem pel Túnel del Cadí i arribem a Andorra on parem a comprar un jersei per l'Alber, perquè s’ha deixat el jersei i la jaqueta. El problema es que les botigues tanquen totes a les 8 puntual i després de veure’n una ja no podem entrar a cap més. Sortim cap a la Massana i trobem l’hotel fàcilment, amb un pub irlandès on fem unes cervesetes. Després sortim a sopar a la Borda de l'Avi per recomanació de la cambrera del pub. Sopem molt bé i ens fem embolicar el filet sobrant perquè, en previsió de l’excursió, vindran bé unes proteïnes. Quan sortim anem a la discoteca del cantó on fem uns dardos i uns cubates de garrafón que ens faran més mal que bé. Sortim a la una, doncs haurem de matinar, i anem a dormir.

Dissabte al matí a les 7 en Pepe ja crida perquè en aixequem. Se’ls sent per tot l'hotel. Finalment a les 8 baixem a esmorzar i demanem que ens preparin un picnic per dinar. Els ànims estan per terra i la ressaca és dura, doncs només amb un cubata estem bastant afectats. Tot i les propostes temptadores d'anar a Caldea, finalment anem cap a Arinsal on comencem a caminar cap a les 10. El camí comença dur i va pujant sense treva. Poc a poc els efectes de l’alcohol passen i anem pujant. Tenim sort i hi ha intervals de núvols que ens faciliten el camí. Passem pel refugi del Comapedrosa i anem seguint amunt. Parem a dinar i després de l'Estany Negre, enfilem la carena cap al cim del Comapedrosa (2942m) on arribem a les 3 passades. Fotos i xerrada de rigor i baixem cap a la Portella de Baiau. Baixem per una tartera molt dreta i atravessem un camp de pedres per finalment vorejar l'Estany gros de Baiau i arribar al refugi.
Arribem i prenem posicions a les lliteres (9 en total). La nostra embranzida espanta dos nois alemanys que decideixen muntar una tenda i dormir a fora. Deixem els estris i baixem al llac a banyar-nos i refresacar-nos. L’únic que si posa enter és en Pepe. L'aigua està molt freda!. Llavors anem a fer el toc davant del refugi i hem de córrer a ajudar als alemanys ja que el vent se’ls ha emportat la tenda. L'atrapem i ells decideixen plegar veles i tornar al refugi. Comencem a preparar el sopar (ells a fora i nosaltres a dins; ells llenties i nosaltres pasta i filet del dia abans) i sopem. Es va fent fosc i la gent està cansada. Finalment abans de les 10 ja dorm tothom, fins i tot els alemanys que han entrat després d’estar estones a fora sopant i llegint, com si els féssim por!. Bé, en Pepe s’adorm tard per culpa dels ronquets d'en Pere i perquè no està massa fi. Diu que potser l’aigua li ha fet mal, però potser és el cop de fred al tirar-se a l’aigua. En fi... es dorm prou còmode fins a les 8:30 del matí.

Ens aixequem mandrosos i després d’improvisar una mica d’esmorzar enfilem altre cop muntanya amunt cap al Coll de Medecorba i els Estanys Forcats. En Pepe no està fi, però no es pot quedar o sigui que endavant. Passem unes quantes plaques de neu una mica exposades, però finalment passem els estanys sense problema. Baixem cap al Pla de l'Estany on hem de fer una parada de descans a l'ombra del refugi on ens recuperem tots. Anem baixant i finalment arribem a Arinsal a les 2 passsades de la tarda. Recollim les coses i sortim d'Andorra i parem a dinar. Després de dinar, capa a casa falta gent i amb ganes de tornar-hi.
Km: 7,5 + 7. Temps: 7:30 + 4:30. Desnivell: 1700 de pujada i 1700 de baixada. Participants: Vane, Pepe, Pere, Albert i Esteve

Nou membre al CEV

Moltes felicitats al nou membre del CEV, en Ferran, fill d'en Moises i la Marta

(La foto pot no coincidir amb la realitat)

Canigó - Ja era hora que hi anessim!

Després d'un intent fallit al Pedraforca per culpa de la pluja (tela amb la metereologia aquest any!) tocava Canigó. Sortim a les 7 direcció França. Som 7 i en un parell d’hores ens plantem a Vernet les Bains. A partir d'aqui seguim per una carretereta asfaltada. Finalment s'acaba i comença un pedregar. Deixem un cotxe i tots al Range d’en Pere. Arribem fins a Mairalles i comencem a caminar a les 10 i 10, un mica tard i amb un Sol que apreta molt. El camí comença per un bosc i amb un corriol molt agradable i suau que va pujant. Poc a poc anem estirant el grup fins arribar a la Jaça de Cady on ens agrupem. A partir d'allà comença una pujada per un prat que es va fent cada cop més dur i el grup s'estira altra vegada. Llavors gira al nord cap al marge d’una tartera i enfila cap al peu de la paret del Canigó. Anem pujant com formiguetes. Els primers ja són a dalt de la canal i fan cim. Els més retrassats comencem a pujar grimpant per la canal. Mentrestant les nuvolades creixen i comença a tronar quan estem a dalt del cim. Fotos de rigor i baixem cap a baix. L’enclusa de tempesta sembla que no creua la carena i ens permet dinar amb tranquil•litat. Llavors comencem la segona part de la baixada que es fa bastant llarga. Finalment 7 hores entre pujar i baixar, més dura del què esperàvem.
Participants: Pepe, Pere, Angelito, Albert, Robert, Vane i Esteve

Puigmal (2on intent)

Sortim a les 7 passades a veure si aquesta vegada si que podem pujar. El cel pinta serè i només hi ha algunes boires. Arribem a Ribes de Freser on fem un cafè. Fa vent. Sortim direcció a Queralbs: més vent. Comencem a pujar a Fontalba. Ens creuem amb un grapat de cotxes i més vent. Sembla que tothom es fa enrere, però nosaltres amunt. Finalment tombem l’ultima curva i arribem a l’esplanada. El cel està negre sobre el Puigmal i el vent no et deixa caminar. La temperatura és de 2ºC i la de sensació deu ser de 8 o 10 graus sota 0. Com tothom girem cua i cap a Queralbs a fer un cafè. Tenim dues opcions: anar a esmorzar a Campelles o anar a caminar a una l’altra banda. Finalment decidim pujar a Núria a veure què. Durant tot el camí fa cops de vent molt forts, però el sol escalfa. AL cap de dues hores llargues arribem a dalt on ens refugiem al bar. Dinem i altre cop cap avall. L’excursió se’ns fa curta i més pensant en el Puigmal que no s'ha mogut del nostre costat.

Ho intentarem una altra vegada, a veure si a la tercera va a la vençuda
Participants: Pepe, Pere, Robert, Angelito, Vane i Esteve. Km: 13. Temps 2:15 + 1.30

2x1: Baixa i Alta Garrotxa

Aprofito per fer dues cròniques en una, així sumant els participants de les dues excursions arribem al quòrum habitual:
El 30 de maig la Vane, l'Angel i l'Esteve varen fer una ruta de 21 quilòmetres des de Sant Miquel de Sacot, prop de la Fageda d'en Jordà, direcció sud cap a Sant Aniol de Finestres. Varem seguir una ruta que passava per la collada de Fontpobra, el Volcà de Can Tià, Can Tià i llavors baixava pel torrent de Matabous, la Cova del Moros i arribava a la Vall de Finestres deixant el Puigsallança a l'esquerra. El recorregut era principalment de baixada, pel que un cop arribats a Sant Aniol varem girar cua i cap amunt altre cop. Va ser una ruta llarga, però amb uns paisatges molt gratificants. Varem embardissar-nos una mica i finalment varem arribar al cotxe altre cop cap a les 4 d la tarda. Temps per fer una cervesa i cap a casa. La propera vegada la farem en sentit invers a veure què tal.
Participants: Vane, Angel i Esteve. Km: 21
El 13 de juny varem anar a l'Alta Garrotxa. A les 7 del matí només dues persones i, carretera i manta cap a Beget. Vam passar per Castellfollit i Oix i a quartes de 9 començàvem a caminar seguint pel peu d'un cingle cap al cim. EL camí tot i tenir un desnivell de 1000 metres no era cansat i es pujava molt bé. El paisatge una mica emboscat ens va obligar a alguna que altre embardissada, tant pujant com baixant. L'últim tros és el mes dret però les vistes s'ho valien. Varem passar per França un trosset i varem arribar a dalt que el cel ja començava a encapotar-se. Varem fer alguna foto, esmorzar, saludar altres excursionistes i varem canviar la ruta de baixada, doncs volíem fer una ruta circular, però amb l’amenaça de pluja decidim tornar per allà mateix. La tornada se'ns va fer una mica més dura, però perquè varem accelerar el pas per no mullar-nos. Un cop a Beget, ens varem refrescar i ens varem entaular, just abans que comencés a diluviar. Una altra excursió que val la pena repetir.
Participannts: Pepe i Esteve. Km: 16

Felicitats!

Des del centre felicitem en Jordi, la Violeta i la Cèlia... Felicitats i molt aviat pujarem tots a la Pica!!!