diumenge, 18 de juliol de 2010

Travessa Arinsal-Baiau

La segona travessa de la història del C.E.V comença el divendres al migdia. Sortim a les 5 de la tarda direcció a Andorra on passarem la nit per poder començar aviat al matí i començar més frescos. Passem pel Túnel del Cadí i arribem a Andorra on parem a comprar un jersei per l'Alber, perquè s’ha deixat el jersei i la jaqueta. El problema es que les botigues tanquen totes a les 8 puntual i després de veure’n una ja no podem entrar a cap més. Sortim cap a la Massana i trobem l’hotel fàcilment, amb un pub irlandès on fem unes cervesetes. Després sortim a sopar a la Borda de l'Avi per recomanació de la cambrera del pub. Sopem molt bé i ens fem embolicar el filet sobrant perquè, en previsió de l’excursió, vindran bé unes proteïnes. Quan sortim anem a la discoteca del cantó on fem uns dardos i uns cubates de garrafón que ens faran més mal que bé. Sortim a la una, doncs haurem de matinar, i anem a dormir.
Dissabte al matí a les 7 en Pepe ja crida perquè en aixequem. Se’ls sent per tot l'hotel. Finalment a les 8 baixem a esmorzar i demanem que ens preparin un picnic per dinar. Els ànims estan per terra i la ressaca és dura, doncs només amb un cubata estem bastant afectats. Tot i les propostes temptadores d'anar a Caldea, finalment anem cap a Arinsal on comencem a caminar cap a les 10. El camí comença dur i va pujant sense treva. Poc a poc els efectes de l’alcohol passen i anem pujant. Tenim sort i hi ha intervals de núvols que ens faciliten el camí. Passem pel refugi del Comapedrosa i anem seguint amunt. Parem a dinar i després de l'Estany Negre, enfilem la carena cap al cim del Comapedrosa (2942m) on arribem a les 3 passades. Fotos i xerrada de rigor i baixem cap a la Portella de Baiau. Baixem per una tartera molt dreta i atravessem un camp de pedres per finalment vorejar l'Estany gros de Baiau i arribar al refugi.
Arribem i prenem posicions a les lliteres (9 en total). La nostra embranzida espanta dos nois alemanys que decideixen muntar una tenda i dormir a fora. Deixem els estris i baixem al llac a banyar-nos i refresacar-nos. L’únic que si posa enter és en Pepe. L'aigua està molt freda!. Llavors anem a fer el toc davant del refugi i hem de córrer a ajudar als alemanys ja que el vent se’ls ha emportat la tenda. L'atrapem i ells decideixen plegar veles i tornar al refugi. Comencem a preparar el sopar (ells a fora i nosaltres a dins; ells llenties i nosaltres pasta i filet del dia abans) i sopem. Es va fent fosc i la gent està cansada. Finalment abans de les 10 ja dorm tothom, fins i tot els alemanys que han entrat després d’estar estones a fora sopant i llegint, com si els féssim por!. Bé, en Pepe s’adorm tard per culpa dels ronquets d'en Pere i perquè no està massa fi. Diu que potser l’aigua li ha fet mal, però potser és el cop de fred al tirar-se a l’aigua. En fi... es dorm prou còmode fins a les 8:30 del matí.
Ens aixequem mandrosos i després d’improvisar una mica d’esmorzar enfilem altre cop muntanya amunt cap al Coll de Medecorba i els Estanys Forcats. En Pepe no està fi, però no es pot quedar o sigui que endavant. Passem unes quantes plaques de neu una mica exposades, però finalment passem els estanys sense problema. Baixem cap al Pla de l'Estany on hem de fer una parada de descans a l'ombra del refugi on ens recuperem tots. Anem baixant i finalment arribem a Arinsal a les 2 passsades de la tarda. Recollim les coses i sortim d'Andorra i parem a dinar. Després de dinar, capa a casa falta gent i amb ganes de tornar-hi.
Km: 7,5 + 7. Temps: 7:30 + 4:30. Desnivell: 1700 de pujada i 1700 de baixada. Participants: Vane, Pepe, Pere, Albert i Esteve

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada