Sortim una mica més tard que l'altra vegada, en Pere i l'Esteve. Com sempre, semblava que haviem de ser una colla i al final 3. Arribem a Beget, passant per Oix. A les 10 comencem a caminar amb un dia gris i tampat i més avait fresquet. Pel camí ens parem a esmorzar i collir quatre fredolics que amaguem per la baixada. Anem fent camí enmig la boira cada vegada més tupida i un aire fred que fa que gairebé al cim ens hagim d'abrigar com si fos hivern. A més amenaça pluja i no ens encantem. Un cop a dalt, fotos de rigor i baixem avall seguint la traça del GPS, doncs la biora és ja molt espessa. De sobte, a l'arribar al coll el cel es destapa una mica i ens permet veure el sol. Durant la baixada recollim uns quants bolets més. Arribem a baix, dinem i fem via cap a Vilobí. Decidim passar per Camprofont i la Vall de Bianya i finalment arribem a Vilobí amb només 10 minuts més de recorregut que l'anada, però un camí molt més còmode.diumenge, 24 d’octubre del 2010
Comanegra 2
Sortim una mica més tard que l'altra vegada, en Pere i l'Esteve. Com sempre, semblava que haviem de ser una colla i al final 3. Arribem a Beget, passant per Oix. A les 10 comencem a caminar amb un dia gris i tampat i més avait fresquet. Pel camí ens parem a esmorzar i collir quatre fredolics que amaguem per la baixada. Anem fent camí enmig la boira cada vegada més tupida i un aire fred que fa que gairebé al cim ens hagim d'abrigar com si fos hivern. A més amenaça pluja i no ens encantem. Un cop a dalt, fotos de rigor i baixem avall seguint la traça del GPS, doncs la biora és ja molt espessa. De sobte, a l'arribar al coll el cel es destapa una mica i ens permet veure el sol. Durant la baixada recollim uns quants bolets més. Arribem a baix, dinem i fem via cap a Vilobí. Decidim passar per Camprofont i la Vall de Bianya i finalment arribem a Vilobí amb només 10 minuts més de recorregut que l'anada, però un camí molt més còmode.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada