Despres d'un dijous de tenis-sopar amb la Montse, en Jordi, la Violeta, en Pepe, en Pere i l'Esteve, que ens va servir de preparació (o no) quedem a les 6 del matí. 
Sortim cap a Saldes en dos cotxes i 6 persones (seguint la mitjana de les últimes excursions). Parem a fer un café i finalment comencem a caminar des del pàrquing del refugi Lluís Estassen a la cota 1500. Anem puajant poc a poc cap al Coll de Verdet per una ruta molt maca i amb una gernació d'excursionistes de tot tipus i edat. Esmorzem dalt el coll on enfilem cap a la cresta on hi ha cua per passar els passos difícils que s'han de grimpar. Una estona de grimpada no apte per els que patèixen vertigen (ho sentim Àngel!) i arribem dalt del Pollegó superior, a 2500 metres, una mica abans de la una (unes 4 hores de pujada).
Una estona de descans i agafem els trastos i cap a l'enforcadura per començar a baixar per la tartera. Baixada dificultosa per alguns i un xic arriscada per els altres, però finalment arribem a baix cap a les 3 de la tarda. Acabem dinant dins el refugi amb unes cervesetes, graciosa i vi i els ànims del vigilant del refugi que corrobora que ens trobem en una zona d'"Alta Muntanya". Finalment baixem fins als cotxes, ens parem a fer un café i cap a Vilobí falta gent, on arribem cap a quarts de 8.
Sortim cap a Saldes en dos cotxes i 6 persones (seguint la mitjana de les últimes excursions). Parem a fer un café i finalment comencem a caminar des del pàrquing del refugi Lluís Estassen a la cota 1500. Anem puajant poc a poc cap al Coll de Verdet per una ruta molt maca i amb una gernació d'excursionistes de tot tipus i edat. Esmorzem dalt el coll on enfilem cap a la cresta on hi ha cua per passar els passos difícils que s'han de grimpar. Una estona de grimpada no apte per els que patèixen vertigen (ho sentim Àngel!) i arribem dalt del Pollegó superior, a 2500 metres, una mica abans de la una (unes 4 hores de pujada).Una estona de descans i agafem els trastos i cap a l'enforcadura per començar a baixar per la tartera. Baixada dificultosa per alguns i un xic arriscada per els altres, però finalment arribem a baix cap a les 3 de la tarda. Acabem dinant dins el refugi amb unes cervesetes, graciosa i vi i els ànims del vigilant del refugi que corrobora que ens trobem en una zona d'"Alta Muntanya". Finalment baixem fins als cotxes, ens parem a fer un café i cap a Vilobí falta gent, on arribem cap a quarts de 8.
Participants: Àngel, Pepe, Álbert, Jordi, Vane i Esteve
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada