Bon cap de setmana de caminada amb un temps fresquet que ens va ajudar a caminar i no tant a dormir. El primer grup sortíem de Vilobí un quart d’hora tard, a tres quarts de 6 del matí. Enfilàvem la carretera i després de canviar els bitllets del cremallera a Ribes-Vila anem cap a Queralbs on aparquem, fem un cafè i agafem el cremallera. A Núria parem a esmorzar al Bar on trobem el cambrer més ràpid del món i finalment ens posem a caminar a les 9 del matí cap al Nou Creus. La pujada és llarga i constant, però un temps fresquet fa més fàcil la pujada. 
Pel camí algun que altre incident amb el telèfon i les russes i alguna queixa del sherpa, que tot i haver dormit només 2 hores acaba imposant un ritme dur i arribal port amb molta facilitat, cap a les 12 del migdia. Esmorzem, recollim un tresor amb l'slump catxé team i continuem cap al Pic de l'Infern seguint la carena i deixant els llacs de Carançà a la nostra esquerra. Ens trobem els amics de la Unió Excursionista Vic que ens informen de la cursa de muntanya que es fa el diumenge i de la qual ells marquen el recorregut. Si arribem aviat a Núria anirem a animar a en Kilian Jornet. El Pic de l'Infern se’ns fa feixuc i hem de grimpar una mica (ja ens hi acostumarem) i un cop fet, i recollit un altre tresor, decidim deixar el Freser i el Bastiments per una millor ocasió. Baixem pel dret cap al Coma de Freser i parem al prat a dinar i descansar. A a partir d’aquí ens queda una llarga baixada fins al Refugi Manelic. Pel camí veiem isards, marmotes, vaques i pets de llop. Quan parem a descansar més d’un ja vol parar i plantar la tenda. Finalment arribem al refugi a les 6 passades on fem una cervesa i anem a acampar a les proximitats del refugi al costat d’un iglú de pedres utilitzat pels pastors. 7 hores efectives de caminada i 14
quilòmetres. Muntem el campament i anem per preparar el sopar abans que es faci de nit. Cada cop fa més fresca i el vent no para. Sopem macarrons i botifarres i decidim fer el sobretaula dins l'iglú de pedres. Després de beure ratafia, menjar galetes de Santa Coloma i grana de capellà, gravem alguns clips a l’estil Calleja i anem a dormir cap a les 10 de la nit. La Vane i l'Albert en un tenda, en Ribas i l'Oriol a l’altra i en Pepe i l'Esteve a l'iglu. La nit és freda (haurem de comprar sacs més gruixuts), però sense vent. Al matí ens desperten les vaques i anem per esmorzar també dins l'iglu, ja que fa fresca. Durant la nit ha glaçat i ningú refusa la idea. Després d’algun petit incident amb les vaques, esmorzem, aixequem el campament i sortim cap a Núria pel camí dels enginyers. L'Albert, sense la càrrega de vi addicional, alleugereix el ritme. És un camí un xic exposat amb passamans d’acer i alguns escalons artificials que ens fan estar a l’aguait, doncs no es poden cometre errors. Els 8 quilòmetres llargs de camí es fan llargs tot i no tenir desnivells excessius. Finalment arribem a Núria cap a la 1 del migdia, quan acabaven d’arribar els últims participants de la cursa de muntanya. Mentrestant, a les 6 del matí sortia el segon grup de Vilobí. Sense saber-ho es troben amb l'Eli i la gent de Riudellots i Cassà a la Plaça Nova, i al no conèixer-se entre ells, cada un va pel seu camí. Surten direcció Queralbs amb la intenció de fer el camí Queralbs Núria i trobar-nos tots a dalt. Surten de Queralbs i comencen a pujar per el camí més nou que hi ha, que ressegueix part del trajecte del cremallera, que ara passa per nou túnel bastant llarg, dins la muntanya. 
Arriben sense massa incidents a Núria, abans de les 12 del migdia. Pel camí es creuen amb el grup de l'Eli i parlen un moment sense saber cap d’ells que formen part de la mateixa excursió. Potser hem de pensar en fer unes camisetes i una mica de merchandising. Finalment a dos quarts de dues del migdia ens trobem el grup del Coma de Vaca i els 3 de Queralbs, i sense haver parlat amb el grup de l'Eli i baixem cap a Queralbs on dinem a Ca la Mary. Després de dinar cap a casa falta gent on arribem passades les 6 de la tarda, una mica cansats però satisfets. Hem penjat la ruta a wikiloc: Núria - Manelic - Núria
Participants: Montse, Violeta, Àngel, Pepe, Albert, Jordi, Oriol, Vane, Esteve i Eli i companyia
Pel camí algun que altre incident amb el telèfon i les russes i alguna queixa del sherpa, que tot i haver dormit només 2 hores acaba imposant un ritme dur i arribal port amb molta facilitat, cap a les 12 del migdia. Esmorzem, recollim un tresor amb l'slump catxé team i continuem cap al Pic de l'Infern seguint la carena i deixant els llacs de Carançà a la nostra esquerra. Ens trobem els amics de la Unió Excursionista Vic que ens informen de la cursa de muntanya que es fa el diumenge i de la qual ells marquen el recorregut. Si arribem aviat a Núria anirem a animar a en Kilian Jornet. El Pic de l'Infern se’ns fa feixuc i hem de grimpar una mica (ja ens hi acostumarem) i un cop fet, i recollit un altre tresor, decidim deixar el Freser i el Bastiments per una millor ocasió. Baixem pel dret cap al Coma de Freser i parem al prat a dinar i descansar. A a partir d’aquí ens queda una llarga baixada fins al Refugi Manelic. Pel camí veiem isards, marmotes, vaques i pets de llop. Quan parem a descansar més d’un ja vol parar i plantar la tenda. Finalment arribem al refugi a les 6 passades on fem una cervesa i anem a acampar a les proximitats del refugi al costat d’un iglú de pedres utilitzat pels pastors. 7 hores efectives de caminada i 14
quilòmetres. Muntem el campament i anem per preparar el sopar abans que es faci de nit. Cada cop fa més fresca i el vent no para. Sopem macarrons i botifarres i decidim fer el sobretaula dins l'iglú de pedres. Després de beure ratafia, menjar galetes de Santa Coloma i grana de capellà, gravem alguns clips a l’estil Calleja i anem a dormir cap a les 10 de la nit. La Vane i l'Albert en un tenda, en Ribas i l'Oriol a l’altra i en Pepe i l'Esteve a l'iglu. La nit és freda (haurem de comprar sacs més gruixuts), però sense vent. Al matí ens desperten les vaques i anem per esmorzar també dins l'iglu, ja que fa fresca. Durant la nit ha glaçat i ningú refusa la idea. Després d’algun petit incident amb les vaques, esmorzem, aixequem el campament i sortim cap a Núria pel camí dels enginyers. L'Albert, sense la càrrega de vi addicional, alleugereix el ritme. És un camí un xic exposat amb passamans d’acer i alguns escalons artificials que ens fan estar a l’aguait, doncs no es poden cometre errors. Els 8 quilòmetres llargs de camí es fan llargs tot i no tenir desnivells excessius. Finalment arribem a Núria cap a la 1 del migdia, quan acabaven d’arribar els últims participants de la cursa de muntanya. Mentrestant, a les 6 del matí sortia el segon grup de Vilobí. Sense saber-ho es troben amb l'Eli i la gent de Riudellots i Cassà a la Plaça Nova, i al no conèixer-se entre ells, cada un va pel seu camí. Surten direcció Queralbs amb la intenció de fer el camí Queralbs Núria i trobar-nos tots a dalt. Surten de Queralbs i comencen a pujar per el camí més nou que hi ha, que ressegueix part del trajecte del cremallera, que ara passa per nou túnel bastant llarg, dins la muntanya. 
Arriben sense massa incidents a Núria, abans de les 12 del migdia. Pel camí es creuen amb el grup de l'Eli i parlen un moment sense saber cap d’ells que formen part de la mateixa excursió. Potser hem de pensar en fer unes camisetes i una mica de merchandising. Finalment a dos quarts de dues del migdia ens trobem el grup del Coma de Vaca i els 3 de Queralbs, i sense haver parlat amb el grup de l'Eli i baixem cap a Queralbs on dinem a Ca la Mary. Després de dinar cap a casa falta gent on arribem passades les 6 de la tarda, una mica cansats però satisfets. Hem penjat la ruta a wikiloc: Núria - Manelic - Núria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada