Centre Excursionista Vilobí

Ruta de les 10 ermites (etapa 1)

2011-05-08T13:06:00.003+02:00

Comencem a les 8 a la Plaça Vella amb un retrobat, en Busqui i un de nou, en Sergi. Agafem dos cotxes per anar cap a Sant Miquel de Cladells a deixar-ne un i començar la caminada des del parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners.

Comencem malament, doncs ens equivoquem i acabem pujant pel trencacames, cosa que ens permet rebaixar en un quart d'hora el timing previst. Arribem a Farners (1) plovent i tot fa preveure un mal dia. Aprofitem per esmorzar mentre plou. Finalment decidim continuar i posem rumb a Argimont (2) i sembla que va deixant de ploure. El camí va serpentejant pel bosc de maner bastant monòtona. Nomes arribant a Argimont trobem un corriol més agradable que ens permet arribar fins a dalt deixant la pista forestal de banda. A dalt fotos de rigor i continuem cap a Sant Pere Cercada (3). El camí comença en baixada per un camí costerut que permet recordar alguna anècdota amb un robust Range Rover i l'estona que s'està per fer maniobra en condicions adverses. Continuem per una pista poc transitada i amb una vegetació més frondosa. Arribem a Sant Pere cercada a l'hora prevista i aprofitem per dinar (alguns aprofiten per fer d'Arguiñano i cuinar-se un mega entrepà, enveja de tothom) i deixar que faci un ruixat mentre estem a sopluig. Un cop dinats enfilem la carena de la Muntanya Blanca a un ritme de marxa popular tot i el desnivell que fa, cosa que ens permet arribar fàcilment a Sant Iscle i Santa Victòria Sauleda un quart d'hora abans del previst. Fotos de rigor, un intent de video de caçadors de bolets i fem via cap a Cladells enmig d'un ramat d'ovelles amb cua. El cel que s'havia mantingut amenaçador tot el dia, trenca la treva i comença a ploure durant la última baixada. Decidim escurçar un xic el camí i seguir l'antiga carretera prèvia a la construcció de l'eix i creuar-lo pel mig a l'altura de Can Riera. A partir d'aquí comença una dura i cura pujada, que sumada a la pluja i el canvi de vegetació sembla que estiguem a la Selva Tropical de Cladells. Finalment arribem al cotxe abans del previst i cap a casa.
Participants: Pere, Sergi, Busqui, Vane i Esteve. Temps 6h30m. km: 24

Pujada a Mare de déu del Mont

2011-04-16T21:47:00.002+02:00

Comença la temporada i decidim fer una excursió lleugera des de Beuda a Mare de Déu del Món. Sortim aviat de Vilobí i enfilem cap a Beuda. Fem un cafè a Serinyà i amunt. Aparquem i amunt. En Jan va carregat en una motxilla porta-nens i va passant de l'esquena d'en Quim a l'esquena del seu oncle Pere. Quan arribem a Roca Pastora i fins al Pla de Sous va caminant al seu aire. Finalment acabem d'arribar a dalt un parell d'hores despres: Esmorzem a la terrassa i esperem que pugin en Jordi i la Cèlia. COm que no venen decidim baixar just quan ens truca en jordi i ens diu que no arribarà. Per tant continuem avall fins als cotxes on arribem una hora més tard. Bones sensacions en aquest inici de temporada.

Participants: Quim, Pere, Jan, Sara, Sonia, Xevi, Angelito, Vane i Esteve.

Excursió no programada al Matagalls

2011-03-26T23:06:00.000+01:00

El divendres a última hora muntem un improvisada excursió al Matagalls. La cosa comença bé i sóm més que habitualment. En total 8. COmencem la fageda amb un sprint de la vane que demostra la bona forma amb la que està. Anem pujant xino xano fins al Coll Pregon on parem uns minutets. COntinume cap a dalt i arribem 20 minuts després sense cap problema. Baixem a esmorzar al coll altre cop i després de pendre el Sol anem cap al cotxe. Parada històrico etimològica geogràfica a la Taula dels Tres Bisbes i cap a l'Empalme a fer una cervesa

Participants: Pere, Pepe, Vane, Alber, Palo, Georgina, Busqui i Esteve

Comença la temporada

2011-03-19T21:52:00.003+01:00

Avui arrenca la nova temporada, després de l'anulació de la setmana passada de l'excursió al Bassegoda. Sortim a les 8 de la Plaça Nova cap a la Font de Passavets. Comencem a pujar cap al Turó de l'Home en un matí ennuvolat. Trobem neu glaçada en alguns trams, però sense massa dificultats. Arribem a dalt i finalment surt el Sol. Tot i no haver-hi una visibilitat excepcional, els Pirineus es veuen plens de neu. Després d'una paradeta d'esmorzar carenem cap a les Agudes on arribem poc després. Parda i firmes de rigor i finalment baixem per la fageda i la Font del Briançó i aquesta vegada no ens equivoquem de camí. Arribem al cotxe sense problems i a la una ja som a casa.

Participants: Pere, Palo, Sònia, Vane, Sara i Esteve. Km: 7,5

Comanegra 2

2010-10-24T19:55:00.000+02:00

Sortim una mica més tard que l'altra vegada, en Pere i l'Esteve. Com sempre, semblava que haviem de ser una colla i al final 3. Arribem a Beget, passant per Oix. A les 10 comencem a caminar amb un dia gris i tampat i més avait fresquet. Pel camí ens parem a esmorzar i collir quatre fredolics que amaguem per la baixada. Anem fent camí enmig la boira cada vegada més tupida i un aire fred que fa que gairebé al cim ens hagim d'abrigar com si fos hivern. A més amenaça pluja i no ens encantem. Un cop a dalt, fotos de rigor i baixem avall seguint la traça del GPS, doncs la biora és ja molt espessa. De sobte, a l'arribar al coll el cel es destapa una mica i ens permet veure el sol. Durant la baixada recollim uns quants bolets més. Arribem a baix, dinem i fem via cap a Vilobí. Decidim passar per Camprofont i la Vall de Bianya i finalment arribem a Vilobí amb només 10 minuts més de recorregut que l'anada, però un camí molt més còmode.

Participants: Pere Puig, Pepe i Esteve. Km: 15.

Monte Perdido: repte aconseguit

2010-08-16T23:00:00.003+02:00

Sortim de Fanlo aviat, a les 6 ja som al cotxe i comencem a caminar a les 7 menys 10. El camí és suau fins a Gòriz. Allà esmorzem i comencem a pujar amunt amb algun que altre entrebanc a la ruta. Pugem sense problemes i en 3 hores arribem al coll. Pel camí hem interrogat els que baixen i sembla que no necessitem grampons ni piolet. Del llac el cim es veu primer i comencem a pujar per la escupidera, neta de neu. Ja gairebé a dalt l'Alber, que va fos, es queda i en Pere queda entrampat entre la tartera i la boira que està pujant. Decideixen baixar cap al llac. La Vane i jo seguim amunt. Deu minuts després arribem al coll i la boira es disspia. Fem quatre fotografies i enfilem els últims trenta metres i arribem al cim. Dinem i baixem mentre es va cobrint de nou. Un cop al llac ens trobem amb en Pere i l'Albert i baixem cap a baix. En 3 hores llargues ens plantem al cotxe que haviem deixat al primer mirador. Tornem cap a Nerin on fem una cervesa i cap a Fanlo on en Pepe espera al camp base amb un sopar de xai.

Participants: Pere, Albert, Vane, Pepe i Esteve. Km: 23.

Travessa Arinsal-Baiau

2010-07-18T22:50:00.006+02:00

La segona travessa de la història del C.E.V comença el divendres al migdia. Sortim a les 5 de la tarda direcció a Andorra on passarem la nit per poder començar aviat al matí i començar més frescos. Passem pel Túnel del Cadí i arribem a Andorra on parem a comprar un jersei per l'Alber, perquè s’ha deixat el jersei i la jaqueta. El problema es que les botigues tanquen totes a les 8 puntual i després de veure’n una ja no podem entrar a cap més. Sortim cap a la Massana i trobem l’hotel fàcilment, amb un pub irlandès on fem unes cervesetes. Després sortim a sopar a la Borda de l'Avi per recomanació de la cambrera del pub. Sopem molt bé i ens fem embolicar el filet sobrant perquè, en previsió de l’excursió, vindran bé unes proteïnes. Quan sortim anem a la discoteca del cantó on fem uns dardos i uns cubates de garrafón que ens faran més mal que bé. Sortim a la una, doncs haurem de matinar, i anem a dormir.

Dissabte al matí a les 7 en Pepe ja crida perquè en aixequem. Se’ls sent per tot l'hotel. Finalment a les 8 baixem a esmorzar i demanem que ens preparin un picnic per dinar. Els ànims estan per terra i la ressaca és dura, doncs només amb un cubata estem bastant afectats. Tot i les propostes temptadores d'anar a Caldea, finalment anem cap a Arinsal on comencem a caminar cap a les 10. El camí comença dur i va pujant sense treva. Poc a poc els efectes de l’alcohol passen i anem pujant. Tenim sort i hi ha intervals de núvols que ens faciliten el camí. Passem pel refugi del Comapedrosa i anem seguint amunt. Parem a dinar i després de l'Estany Negre, enfilem la carena cap al cim del Comapedrosa (2942m) on arribem a les 3 passades. Fotos i xerrada de rigor i baixem cap a la Portella de Baiau. Baixem per una tartera molt dreta i atravessem un camp de pedres per finalment vorejar l'Estany gros de Baiau i arribar al refugi.
Arribem i prenem posicions a les lliteres (9 en total). La nostra embranzida espanta dos nois alemanys que decideixen muntar una tenda i dormir a fora. Deixem els estris i baixem al llac a banyar-nos i refresacar-nos. L’únic que si posa enter és en Pepe. L'aigua està molt freda!. Llavors anem a fer el toc davant del refugi i hem de córrer a ajudar als alemanys ja que el vent se’ls ha emportat la tenda. L'atrapem i ells decideixen plegar veles i tornar al refugi. Comencem a preparar el sopar (ells a fora i nosaltres a dins; ells llenties i nosaltres pasta i filet del dia abans) i sopem. Es va fent fosc i la gent està cansada. Finalment abans de les 10 ja dorm tothom, fins i tot els alemanys que han entrat després d’estar estones a fora sopant i llegint, com si els féssim por!. Bé, en Pepe s’adorm tard per culpa dels ronquets d'en Pere i perquè no està massa fi. Diu que potser l’aigua li ha fet mal, però potser és el cop de fred al tirar-se a l’aigua. En fi... es dorm prou còmode fins a les 8:30 del matí.

Ens aixequem mandrosos i després d’improvisar una mica d’esmorzar enfilem altre cop muntanya amunt cap al Coll de Medecorba i els Estanys Forcats. En Pepe no està fi, però no es pot quedar o sigui que endavant. Passem unes quantes plaques de neu una mica exposades, però finalment passem els estanys sense problema. Baixem cap al Pla de l'Estany on hem de fer una parada de descans a l'ombra del refugi on ens recuperem tots. Anem baixant i finalment arribem a Arinsal a les 2 passsades de la tarda. Recollim les coses i sortim d'Andorra i parem a dinar. Després de dinar, capa a casa falta gent i amb ganes de tornar-hi.
Km: 7,5 + 7. Temps: 7:30 + 4:30. Desnivell: 1700 de pujada i 1700 de baixada. Participants: Vane, Pepe, Pere, Albert i Esteve

Nou membre al CEV

2010-07-15T10:10:00.003+02:00

Moltes felicitats al nou membre del CEV, en Ferran, fill d'en Moises i la Marta

(La foto pot no coincidir amb la realitat)

Canigó - Ja era hora que hi anessim!

2010-07-11T22:33:00.005+02:00

Després d'un intent fallit al Pedraforca per culpa de la pluja (tela amb la metereologia aquest any!) tocava Canigó. Sortim a les 7 direcció França. Som 7 i en un parell d’hores ens plantem a Vernet les Bains. A partir d'aqui seguim per una carretereta asfaltada. Finalment s'acaba i comença un pedregar. Deixem un cotxe i tots al Range d’en Pere. Arribem fins a Mairalles i comencem a caminar a les 10 i 10, un mica tard i amb un Sol que apreta molt. El camí comença per un bosc i amb un corriol molt agradable i suau que va pujant. Poc a poc anem estirant el grup fins arribar a la Jaça de Cady on ens agrupem. A partir d'allà comença una pujada per un prat que es va fent cada cop més dur i el grup s'estira altra vegada. Llavors gira al nord cap al marge d’una tartera i enfila cap al peu de la paret del Canigó. Anem pujant com formiguetes. Els primers ja són a dalt de la canal i fan cim. Els més retrassats comencem a pujar grimpant per la canal. Mentrestant les nuvolades creixen i comença a tronar quan estem a dalt del cim. Fotos de rigor i baixem cap a baix. L’enclusa de tempesta sembla que no creua la carena i ens permet dinar amb tranquil•litat. Llavors comencem la segona part de la baixada que es fa bastant llarga. Finalment 7 hores entre pujar i baixar, més dura del què esperàvem.
Participants: Pepe, Pere, Angelito, Albert, Robert, Vane i Esteve

Puigmal (2on intent)

2010-06-23T01:14:00.003+02:00

Sortim a les 7 passades a veure si aquesta vegada si que podem pujar. El cel pinta serè i només hi ha algunes boires. Arribem a Ribes de Freser on fem un cafè. Fa vent. Sortim direcció a Queralbs: més vent. Comencem a pujar a Fontalba. Ens creuem amb un grapat de cotxes i més vent. Sembla que tothom es fa enrere, però nosaltres amunt. Finalment tombem l’ultima curva i arribem a l’esplanada. El cel està negre sobre el Puigmal i el vent no et deixa caminar. La temperatura és de 2ºC i la de sensació deu ser de 8 o 10 graus sota 0. Com tothom girem cua i cap a Queralbs a fer un cafè. Tenim dues opcions: anar a esmorzar a Campelles o anar a caminar a una l’altra banda. Finalment decidim pujar a Núria a veure què. Durant tot el camí fa cops de vent molt forts, però el sol escalfa. AL cap de dues hores llargues arribem a dalt on ens refugiem al bar. Dinem i altre cop cap avall. L’excursió se’ns fa curta i més pensant en el Puigmal que no s'ha mogut del nostre costat.

Ho intentarem una altra vegada, a veure si a la tercera va a la vençuda
Participants: Pepe, Pere, Robert, Angelito, Vane i Esteve. Km: 13. Temps 2:15 + 1.30

2x1: Baixa i Alta Garrotxa

2010-06-19T18:36:00.004+02:00

Aprofito per fer dues cròniques en una, així sumant els participants de les dues excursions arribem al quòrum habitual:
El 30 de maig la Vane, l'Angel i l'Esteve varen fer una ruta de 21 quilòmetres des de Sant Miquel de Sacot, prop de la Fageda d'en Jordà, direcció sud cap a Sant Aniol de Finestres. Varem seguir una ruta que passava per la collada de Fontpobra, el Volcà de Can Tià, Can Tià i llavors baixava pel torrent de Matabous, la Cova del Moros i arribava a la Vall de Finestres deixant el Puigsallança a l'esquerra. El recorregut era principalment de baixada, pel que un cop arribats a Sant Aniol varem girar cua i cap amunt altre cop. Va ser una ruta llarga, però amb uns paisatges molt gratificants. Varem embardissar-nos una mica i finalment varem arribar al cotxe altre cop cap a les 4 d la tarda. Temps per fer una cervesa i cap a casa. La propera vegada la farem en sentit invers a veure què tal.
Participants: Vane, Angel i Esteve. Km: 21
El 13 de juny varem anar a l'Alta Garrotxa. A les 7 del matí només dues persones i, carretera i manta cap a Beget. Vam passar per Castellfollit i Oix i a quartes de 9 començàvem a caminar seguint pel peu d'un cingle cap al cim. EL camí tot i tenir un desnivell de 1000 metres no era cansat i es pujava molt bé. El paisatge una mica emboscat ens va obligar a alguna que altre embardissada, tant pujant com baixant. L'últim tros és el mes dret però les vistes s'ho valien. Varem passar per França un trosset i varem arribar a dalt que el cel ja començava a encapotar-se. Varem fer alguna foto, esmorzar, saludar altres excursionistes i varem canviar la ruta de baixada, doncs volíem fer una ruta circular, però amb l’amenaça de pluja decidim tornar per allà mateix. La tornada se'ns va fer una mica més dura, però perquè varem accelerar el pas per no mullar-nos. Un cop a Beget, ens varem refrescar i ens varem entaular, just abans que comencés a diluviar. Una altra excursió que val la pena repetir.
Participannts: Pepe i Esteve. Km: 16

Felicitats!

2010-06-09T02:26:00.003+02:00

Des del centre felicitem en Jordi, la Violeta i la Cèlia... Felicitats i molt aviat pujarem tots a la Pica!!!

Susqueda Camina 2

2010-05-23T23:38:00.002+02:00

Sortim aviat de Vilobí per anar a Susqueda a fer la marxa Susqueda Camina. Aquest any plantegen fer la volta en el sentit invers de l'any passat. Fem un cafè a Amer i passem pel mig del Mercat del Trasto que estan muntant. Arribem mitja hora tard a Sant Martí Sacalm i despres de les pertinents inscripcions comencem la caminada. Ja només de començar veiem que el canvi al recorregut és per millor, doncs el tram de 4 quilòmetres de pista forestal són més agradables fer-los de bon matí. La caminada, de 14 quilòmetres, es pot fer sense massa problemes. Un esmorzar a Coll de Condreu i un paissatge verd, molt verd i molt bon dia, tot i que el Sol apreta de valent. Després de 3 hores llargues arribem altre cop a lloc. Ens acomiadem despres de menjar llangonissa, coca, beure cava i recollir l'obsequi.
Participants: Ribas, Angelito, Vane, Pepe, Robert, Puig & Puig i Esteve

1a Vilobí - Matagalls

2010-05-01T18:40:00.004+02:00

Quan sona el despertador a quarts de 5 penso que és una animalada. Quan ens trobem a la nova Plaça Nova, pensem tots que és una animalada, però en fi: ja hi som pel tros.

Hem sortit aviat per si hi ha algun imprevist. El primer ja va ser anit quan varem haver de modificar la ruta doncs no passava pel restaurant Can Puig de Sant Feliu de Buixalleu, lloc on preteníem dinar. Sortim xino-xano proveïts de reflectants i llanternes perquè si ve algun despistat de Millenium no ens atropelli. Anem direcció a Busquets i tombem cap a Santa Coloma Residencial. Allà creuem la urbanització i anem cap al sud a creuar la carretera Santa Coloma - Sils, a l'altura de Can Ramilans. Passem per el MAGMA i anem cap a Sant Salvador. Primera parada per esmorzar. A les 7 del matí i amb 12 quilòmetres fets (2 mes dels previstos per culpa de la informàtica) presenciem una guerra de l'aigua amb desenes de garrafes amuntegades davant la font. Per sort nosaltres carreguem aigua sense problemes.
Sembla que el temps aguantarà i enfilem cap a Farners per la pista forestal. EL camí va fent ziga-zagues i anem pujant com sherpes, amb bon ritme i sense parar. Portem una mitjan de temps interessant i nomes parem de tant en tant per fer un mos. No hi ha cap més incident pel camí i arribem molt abans del previst (les 11:30) al restaurant Can Puig. Allà els demanem si podem dinar a la una i finalment arriben en Cesc i en Jordi que pugen a donar-nos ànims. Ens entaulem i acabem de fer la copa a fora al restaurant abans de què plogui.
Com estava previst acabem aquí i tot i que algú encara tindria piles per baixar caminant fins a Arbúcies (uns 5km) arribar al matagalls és de bojos, de moment (25 km més) Finalment desfem el camí amb cotxe, doncs ahir a la nit els havíem vingut a deixar per tornar fins a Vilobí.

Total: 29,6km, 6h 34m

Participants: Vane, Pepe, Albert, Robert, Angelito, Puig & Puig, Ribas, Cesc i Esteve

Pretemporada

2010-04-11T00:24:00.002+02:00

Excursió llampec programada el divendres a última hora, raó per la qual no la varem ni publicar. Podríem dir que és de pre-temporada. Sortim a 2/4 de 8 de Vilobí i anem a la Font de Passavets. Sortim decidits i en una hora fem la fageda, voregem l'avetosa i ens plantem a dalt del Turó de l'Home. Aquí esmorzem i fem unes quantes fotografies. Agafem la carena cap al nord i anem cap a les Agudes, veritable objectiu de l'excursió. No fa fred, però fa un aire que si vas suat molesta. Arribem sense problemes i després d'una sessió fotogràfica de foto-model, baixem per la fageda, la font del Briançó i gairebé ens equivoquem i anem cap a Arbúcies. Sort que a últim hora algú amb seny rectifica la marxa i arribem després d'una discussió al punt de partida.
Ja de baixada decidim la primera excursió del Centre d'aquesta temporada. Serà una travessa Vilobí-Matagalls que farem el dissabte 1 de maig. Ens ha de servir de test per la Matagalls-Montserrat. Ja us informarem!
Participants: Pere, Quim. Sònia, Pepe, Àngel, Albert i Esteve

Sense perdre el Nord

2010-03-28T00:14:00.004+01:00

Comencem la temporada amb una prova d'orientació ben a prop de casa. El Club oros de Mataró ha organitzat una cursa del circuit d'orientació i ens hi apuntem. Els equips surten amb el temps pre establert. Després d'un brifing amb en Lluís B. surt el primer equip format per la Vane i l'Esteve a les 9:45. Han de completar 11 fites (categoria C2) per la zona del Forn del Vidre. A les 10:21 surt en Moises que va sol. A les 11:51 surten l'ALbert i en Ribas. Finalment a les 11:42 surt l'Eugeni. El resultat? Doncs en Ribas i l'Albert (55m i 26s) queden en sisena posició de 51, la Vane i l'Esteve (1h 6m i 41s), catorzens, i en Moisés acaba la prova amb un temps de 1h 35m 23s. L'Eugeni participa en la categoria C2 amb 17 fites i acaba en lloc 27 (de 63) amb un temps d'1h, 37m i 53s.Algun petit incident amb la pèrdua d'unes ulleres (que les portava posades i no m'en vaig adonar) i un bon gust de boca i ganes de tornar-hi.

Participants: Ribas, Albert, Moises, Vane, Eugeni i Esteve

Primera excursió d'hivern

2009-11-29T23:32:00.004+01:00

Tornem a fer una excursió després d'alguns mesos d'aturada (tot i que algú pel seu compte ha anat fent). Escollim una ruta familiar al Cap de Creus i acabar dinant al restaurant indi català que hi ha allà. El dia comença amb vent que al no ser tramuntana molesta però no talla ni refreda. Ens trobem amb la gent que ve de Girona tot fent un cafè a Medinyà i anem fins a Cadaqués i Port lligat on comencem a caminar. El paisatge és interessant i la corrua de 19 persones caminant fa goig. Feia temps que no erem tants! El camí és fa curt i en menys de dues horetes arribam a lloc. El paisatge interessant: passa per antigues feixes d'oliveres (?) on es veuen moltes barraques de perdra, algunes d'elles enrunades. Fem quatre fotografies per fer temps i quan arriben la Montse i la Violeta ens entaulem. Un dinar interessant i correcte i havent dinat quatre fotos més de rigor i cap a casa. Cap a casa? doncs no..... alguns es queden tirats sense benzina a l'autopista.... a 200 metres d'una benziner i plovent.... Si. En Pepe es queda sense benzina a l arribar a l'àrea de servei del Gironés. Tot i anar a buscar benzina no els arrenca el cotxe. Finalment ens truquen i els anem a auxiliar i el empenyem el cotxe fins a l'àrea de servei. Després a veure el partit de la jornada ja començat.

Aprofitem per donar la benvinguda a nous excursionistes com en Jordi, la Marta, en David, la Roser i l'Anna Maria (?)
Participants: Jordi, Violeta, Montse, Àngel, Pepe, Pere, Sònia, Robert, Yoli, Aina, Ivette, Eduard, Vane, Lluís, Amanda, Jordi, Marta, David, Roser, Anna Maria (?), Esteve

El C.E.V. al sostre de Catalunya

2009-09-01T23:33:00.003+02:00

Sortim gairebé a les 4 de la tarda cap a Àreu. Passem per la collada de Toses i la Cerdanya, el port del Cantó i arribem a Àreu a les 8 passades. Pel camí trobem pluja i Sol i esperem que demà faci Sol doncs hem de pujar i baixar de la Pica. A Àreu ens trobem amb en Fil i la Jessica, de Vidreres, que ens tornant de les seves vacances, ens acompanyaran a l’expedició. Muntem el camp base i comencem a preparar el pícnic de demà. Curiosament, tot i tenir una gran varietat d’embotits tots acaben siguent de Xoriço i Salsitxon. Arriben en Chus i la Marta que venen de la Foradada i sopem i tots a dormir.
A les 5 ens desperta un grup que agafen un taxi per pujar, encara ens queden 20 minuts de dormir!. Ens aixequem, esmorzem i sortim pista amunt cap al pont de la Molinassa.
Comencem a caminar a les 7 i nomes de sortir el gos d’en Chus i la Marta s’escapa i el perdem de vista. Decidim abandonar el gos i continuar i esperar que torni tot sol i ens esperi. La pujada comença dura, però la gent està animada. Després de la primera hora ens dividim en dos grups. L'Aina, la Marta i la Vane faran la ruta dels estanys i la resta intentarem pujar i baixar a la Pica. La pujada cada cop costa més, especialment a l'arribar a la tartera. Aquí es comencen a marcar les distàncies i a notar-se el cansament. Passem el coll de Sotllo i girem cap a la cara nord. Finalment acabem l’ascensió fins a arribar als 3143 metre entre les 12:45 i les 13:15. EN aquest moment el grup dels estanys, deixen de fer la sargantana parant el Sol i comencen a baixar. La resta comencem també a baixar després de fer les fotos de rigor. A la baixada ens trobem a la Noèlia, un pobra noia que els companys l’havien deixat més tirada que una espardenya i després d’una dosi de glucosa sembla que es refà una mica. La baixada es fa dura doncs la gent no s’esperava que fos tan llarga. Alguns peus masegats i el cansament s’arreglen amb una migdiada i un mossec, uns a l’Estany d'Estats i els altres a l’Estany de Sotllo. Ens retrobem i decidim que uns baixaran més ràpid per no perdre temps i trobar el gos d’en Chus. Resulta, però que el grup dels estanys ja l’han trobat i un cop ens ho comuniquen afluixem el ritme. Finalment arribem tots al cotxe després d'11 hores d’excursió. Recollim algun cep i baixem al càmping. Preparem un barbacoa i sopem amb molta il·lusió, però un cansament que no ens permet res mes que brindar, fer postres i dues rondes de password i tots a dormir. En Fil i la Jessi decideixen marxar ja que porten molts dies fora de casa.
El diumenge ens aixequem tard, desmuntem el camp base, una banyada a la piscina i cap a Tor falta gent. Estem desanimats perquè el paio del càmping ens diu que el camí està molt malament però com que tenim taula reservada a Ca la Pili de Tor fem via. Després de fer una volta al poble dinem Fricandó, Conill amb bolets, Llom amb poma i Palpissos amb ceps. Preguntem pel camí i decidim tirar cap a Andorra pel port de Cabús. Arribem sense massa problemes i alguns ceps més.
A Andorra ens parem a fer un cafè i sense adonar-nos ens posem al bar de l'Hotel Plaza. Tot i el luxe, el preu és acceptable. Fem benzina, ens acomiadem d’en Chus i la Marta i tornem cap a casa on arribem passades les vuit del vespre.
Participants: Aina, Chus, Marta, Albert, Pepe, Moisés, Fil, Jessica, Ribas, Vane i Esteve

PD: Us adjunto els enllaços per veure el reportatge de Tor:
Part 1
Part 2
Part 3

Trobada a Núria

2009-07-19T20:55:00.003+02:00

Bon cap de setmana de caminada amb un temps fresquet que ens va ajudar a caminar i no tant a dormir. El primer grup sortíem de Vilobí un quart d’hora tard, a tres quarts de 6 del matí. Enfilàvem la carretera i després de canviar els bitllets del cremallera a Ribes-Vila anem cap a Queralbs on aparquem, fem un cafè i agafem el cremallera. A Núria parem a esmorzar al Bar on trobem el cambrer més ràpid del món i finalment ens posem a caminar a les 9 del matí cap al Nou Creus. La pujada és llarga i constant, però un temps fresquet fa més fàcil la pujada. Pel camí algun que altre incident amb el telèfon i les russes i alguna queixa del sherpa, que tot i haver dormit només 2 hores acaba imposant un ritme dur i arribal port amb molta facilitat, cap a les 12 del migdia. Esmorzem, recollim un tresor amb l'slump catxé team i continuem cap al Pic de l'Infern seguint la carena i deixant els llacs de Carançà a la nostra esquerra. Ens trobem els amics de la Unió Excursionista Vic que ens informen de la cursa de muntanya que es fa el diumenge i de la qual ells marquen el recorregut. Si arribem aviat a Núria anirem a animar a en Kilian Jornet. El Pic de l'Infern se’ns fa feixuc i hem de grimpar una mica (ja ens hi acostumarem) i un cop fet, i recollit un altre tresor, decidim deixar el Freser i el Bastiments per una millor ocasió. Baixem pel dret cap al Coma de Freser i parem al prat a dinar i descansar. A a partir d’aquí ens queda una llarga baixada fins al Refugi Manelic. Pel camí veiem isards, marmotes, vaques i pets de llop. Quan parem a descansar més d’un ja vol parar i plantar la tenda. Finalment arribem al refugi a les 6 passades on fem una cervesa i anem a acampar a les proximitats del refugi al costat d’un iglú de pedres utilitzat pels pastors. 7 hores efectives de caminada i 14 quilòmetres. Muntem el campament i anem per preparar el sopar abans que es faci de nit. Cada cop fa més fresca i el vent no para. Sopem macarrons i botifarres i decidim fer el sobretaula dins l'iglú de pedres. Després de beure ratafia, menjar galetes de Santa Coloma i grana de capellà, gravem alguns clips a l’estil Calleja i anem a dormir cap a les 10 de la nit. La Vane i l'Albert en un tenda, en Ribas i l'Oriol a l’altra i en Pepe i l'Esteve a l'iglu. La nit és freda (haurem de comprar sacs més gruixuts), però sense vent. Al matí ens desperten les vaques i anem per esmorzar també dins l'iglu, ja que fa fresca. Durant la nit ha glaçat i ningú refusa la idea. Després d’algun petit incident amb les vaques, esmorzem, aixequem el campament i sortim cap a Núria pel camí dels enginyers. L'Albert, sense la càrrega de vi addicional, alleugereix el ritme. És un camí un xic exposat amb passamans d’acer i alguns escalons artificials que ens fan estar a l’aguait, doncs no es poden cometre errors. Els 8 quilòmetres llargs de camí es fan llargs tot i no tenir desnivells excessius. Finalment arribem a Núria cap a la 1 del migdia, quan acabaven d’arribar els últims participants de la cursa de muntanya. Mentrestant, a les 6 del matí sortia el segon grup de Vilobí. Sense saber-ho es troben amb l'Eli i la gent de Riudellots i Cassà a la Plaça Nova, i al no conèixer-se entre ells, cada un va pel seu camí. Surten direcció Queralbs amb la intenció de fer el camí Queralbs Núria i trobar-nos tots a dalt. Surten de Queralbs i comencen a pujar per el camí més nou que hi ha, que ressegueix part del trajecte del cremallera, que ara passa per nou túnel bastant llarg, dins la muntanya. Arriben sense massa incidents a Núria, abans de les 12 del migdia. Pel camí es creuen amb el grup de l'Eli i parlen un moment sense saber cap d’ells que formen part de la mateixa excursió. Potser hem de pensar en fer unes camisetes i una mica de merchandising. Finalment a dos quarts de dues del migdia ens trobem el grup del Coma de Vaca i els 3 de Queralbs, i sense haver parlat amb el grup de l'Eli i baixem cap a Queralbs on dinem a Ca la Mary. Després de dinar cap a casa falta gent on arribem passades les 6 de la tarda, una mica cansats però satisfets. Hem penjat la ruta a wikiloc: Núria - Manelic - Núria

Participants: Montse, Violeta, Àngel, Pepe, Albert, Jordi, Oriol, Vane, Esteve i Eli i companyia

Pedraforca

2009-07-12T22:53:00.006+02:00

Despres d'un dijous de tenis-sopar amb la Montse, en Jordi, la Violeta, en Pepe, en Pere i l'Esteve, que ens va servir de preparació (o no) quedem a les 6 del matí. Sortim cap a Saldes en dos cotxes i 6 persones (seguint la mitjana de les últimes excursions). Parem a fer un café i finalment comencem a caminar des del pàrquing del refugi Lluís Estassen a la cota 1500. Anem puajant poc a poc cap al Coll de Verdet per una ruta molt maca i amb una gernació d'excursionistes de tot tipus i edat. Esmorzem dalt el coll on enfilem cap a la cresta on hi ha cua per passar els passos difícils que s'han de grimpar. Una estona de grimpada no apte per els que patèixen vertigen (ho sentim Àngel!) i arribem dalt del Pollegó superior, a 2500 metres, una mica abans de la una (unes 4 hores de pujada).
Una estona de descans i agafem els trastos i cap a l'enforcadura per començar a baixar per la tartera. Baixada dificultosa per alguns i un xic arriscada per els altres, però finalment arribem a baix cap a les 3 de la tarda. Acabem dinant dins el refugi amb unes cervesetes, graciosa i vi i els ànims del vigilant del refugi que corrobora que ens trobem en una zona d'"Alta Muntanya". Finalment baixem fins als cotxes, ens parem a fer un café i cap a Vilobí falta gent, on arribem cap a quarts de 8.

Participants: Àngel, Pepe, Álbert, Jordi, Vane i Esteve

Camí de Ronda

2009-06-21T21:53:00.004+02:00

Interessant i completa jornada, i com sempre tot acaba bé si comença fent vent!. Sortim tard de Vilobí (a les 9 passades cap a Palamós. La convocatòria, molt minvada, es redueix a en Jordi i la Violeta. La Montse ens espera a Palamós i en Pere, l'Albert i en Pepe han sortit passades les 6 en bicicleta fins a Palamòs. Arribem allà cap a les 10 i els ciclistes ens esperaven ja a la rostisseria per encarregar les pollastres. Un cop fet sortim de la pineda d’en Gori direcció Palafrugell. Passem per les Cales de s'Alguer, Platja de Castell, Punta dels Canyers, Cala Estreta, Cala del Crit i Cala del Vedell. Anem pujant i baixant, escales, pedres, passos, platges i sorra. Parem a fer un descans en una barraca infestada de mosquits (alguns tigre o zebra) i en sortim cames ajudeu-me. Després d’una horeta i mitja de caminar arribem a les immediacions del Castell de Cap Roig on després d’una discussió sobre si creuar o no un camp de rostolls arribem al castell. Tornem cap a Palamós per la pista un xic més interior que el camí de Ronda i ens parem a trobar un tresor a la Barraca d’en Dalí. Després d’un petit error de coordenades (que no era culpa nostra) trobem el tresor. (GC1C2B8) El deixem més ben amagat i anem cap al xiringuito de la Platja de Castell a fer una cervesa. Anem cap a la pineda on tenim les cotxes i mentre uns anem a buscar el dinar a la rostisseria els altres fan un bany pre-dinar allà mateix. Parem taules a la pineda i dinem tranquil·lament en un entorn immillorable. Després de dinar i abans de què ens venci la son (sobretot el trio de les bicis que han arrancat a les 6 del matí) anem decidits caminant cap a la Platja de Castell altre cop a menjar un maxibon i fer uns llargs a l’aigua. Allà ens banyem i fem el promés gelat!!!. Tornem i pleguem veles i cap a casa... cap a casa? no! doncs un part arribem aviat a Vilobí passant per Romanyà i Caldes per superar les cues i altres fan la ruta de la costa fins a Sant Feliu per acabar d’arrodonir el dia. Conclusió? Un èxit.
Participants: Vane, Montse, Viloeta, Jordi, Albert, Pepe, Pere i Esteve

Matagalls

2009-06-07T19:03:00.003+02:00

Sortim gairebé a les 9 del matí de Vilobí. Grup reduït tal i com ha passat ultimament. En mitja horeta ens plantem a Sant Marçal i començem a pujar. El camí és costerut i comencem a bufar, però de seguida s'acaba la fageda i ja planejem. El camí és assequible i després d'una hora i vint minuts (l'Albert ha arribat amb 20 minuts d'avantatge sobre el peloton) fem cim. Esmorzem i ens fem quatre fotos quan el núvols ens deixen, ja que el cel s'està tapant. De baixada fem el catxé del Matagalls que troba ràpidament en Pepe sense haver d'utilitzar el GPS. Fotos de rigor i cap a baix que tenim pressa. Un cop al cotxe anem a carregar aigua a la font de Passavets i tornem cap a Vilobí on arribem passades la 1

Participants: Pepe, Albert, Vane, Yoli i Esteve

Susqueda Camina

2009-05-25T23:05:00.004+02:00

Sortim aviat doncs els amics de Susqueda han decidit ser tots a dinar a casa i hem d'anar per feina. Ens trobem l'Anna i en Vadó que sumats als 5 de Vilobí fem un total de 7. Anem millorant i cada dia som algun més. Ens parem a fer un carajillo (al preu de carajillo pero el baileys no és per enlloc) a Amer. Pugem fins a Sant Martí Sacalm on ja tothom a començat la marxa. Sóm els últims a començar i enfilem cap a la cara est del massís del Far per anar a trobar la canal de Santa Anna on guanyem altura molt ràpid i ens plantem a dalt en menys d'una hora. Primer control i continuem cap a Coll de Condreu on segons la organització ens espera un esmorzar de butifarres. Ja a la pujda hem atrapat gent i poc a poc anem avançant persones. Parada d'esmorzar i despres de saludar en Salvador Ros tirem cap al Solanot i l'Om i això ja va de baixada. Hem de trobar una canal per on baixa un antic camí sense abans travessar uns magnígics camps i un paisatge esplèndid. La baixada interessant fins a l'arribar al tercer control, situat a la Triola, just sobre l'antic castell de Fornils. Sóm unes màquines i no parem d'avançar gent. Aquí ens tenien reservades unes cervesetes en fresc i després del "toc" ens dividim. l'Àngel sur en quilòmetre llançat cap a Sant Miquel. Ens queden 4 quilòmetres i tots de pujada. Els 7 restants (dic els set perquè ens hem ajuntat amb en Rafa, germà de la Maru, dona d'en Logan, amics de l'Esteve) sortim uns 5 minuts més tard. En Pepe, en Robert i l'Esteve comencen una caça frenètica a l'escapat i no el poden encalçar fins a la meta. Els altres arriben un xic més tard. Resultat final? Arribem a mitja taula, havent sortit els últims. A l'arribada cava fresc, coca dolça, fuet, aigua i vi. Una planta de regal i tonem a Vilobí, vermutet i a dinar. Una marxa per un paratge bastant desconegut i molt ben organitzada. En total gairebé 11 quilometres de bon fer.

Participants: Rafa, Anna, Vadó, Àngel, Pepe, Robert, Vane i Esteve

"Embardissada" a l'Alta Garrotxa

2009-05-17T22:47:00.003+02:00

Sortim aviat (a les 7 sel matí). Arribem tranquilament fins que hem passat Sadernes. Allà una gernació de gent volia aparcar en un dels pàrquings habilitats i ens barraven el pas cap a Can Gustí de Riu. Després de tenir l'ajuda dels vigilants (una salutació Sónia!) arribem a Riu. Despres de fer una volta d'escalfament per a posar a punt el GPS sortim pujada amunt seguint la falda nord del Bassegoda. Esmorzem després del primer esforç i començem a fer el camí al revés de la ruta que ens haviem baixat per internet (http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=138637) . Això fà que anem pujant lentament fins a arribar a dalt al Puig Salarsa. En el collet proper la gent collia ja camasecs. Les vistes impressionants. A un cantó el Canigó i a l'altre el Bassegoda. D'aqui comencem a baixar cap a la Cova d'en Massot. Aquí, els trabucaires varen retenir el jove Massot fins que finalment el varen matar. La cova: no massa espaiosa i el camí difícil de seguir. Poc després parem a dinar en un prat i el camí es comença a complicar amb molts arbres al mig del camí. Finalment i per culpa o gràcies al GPS fem una drecera i ens saltem els Girans i Can Boac i arribem a Coll Roig. La gent ja està bastant cansada i un cop a la riera de Tumany decidim baixar per la riera fins a Riu per estalviarnos una pujada. Comença com un entretingut passatems, fent barranquing en un riu sec i superant salts de 4 i 5 metres pujant i baixant pel mig del bosc. Finalment, després de molt de cansament i fatiga arribem a Riu. Agafem el cotxe i a fer una cervesa a a Montagut que ens ho mereixem, sense deixar de passar per l'Hostal de Sadernes a saludar a la parentela. Arribem a Vilobí a quarts de nou del vespre, cansats, però molt contents.
Participants: Yoli, Vane, Pepe, Àngel, Robert i Esteve

Matagalls o "En busca del Sol"

2009-04-26T15:29:00.002+02:00

Quedem més tard del normal, doncs anar al Matagalls no ens porta més d mitja horeta en cotxe. A les nou i cinc, tots a punt i comença a ploure. Esperem deu mintus i fent cas de les previsions del temps decidim anar a esmorzar, esperant una millora del temps. Fem cap a Can Merla on esmorzem tranquilament mentre no deixa de ploure. Finalment decidim tornar fent una petita excursió en 4x4 i acabem a Sant Martí Sapresa on ja lluiex un Sol espectacular. Fem la cervesa i tornem cap a casa. Esprem anar-hi la setmana vinent o l'altre. Participants: Pepe, Albert, Angel, Ruben i Esteve.

Petita llegenda de Maçanet de Cabrenys

2009-03-30T23:44:00.000+02:00

"...Una altra llegenda pretén explicar la ruïna del castell i, literalment de retop, l'origen de Maçanet de Cabrenys. Conta que el gegant Rotllà, havent acabat d'expulsar els sarraïns del Pirineu, va decidir desfer-se de la barra o maça de ferro que emprava com a arma. Ja està massa net —exclamà— i la va llançar amb força sobrehumana des de la torre del castell de Cabrenys (o, en altres versions, des del pont de Ceret), tot recitant allà on la meva maça [o vara] caurà, Maçanet de Cabrenys es dirà [o serà]. La maça va rebotar tan violentament sobre la roca de Cabrera que hi va destruir el castell i va caure allà on ara hi ha la plaça major del poble de Maçanet, i on encara es conserva ben dreta la Maça d'en Rotllà."

Extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Cabrera

Pujada a les Salines

2009-03-29T23:36:00.003+02:00

Sortim aviat i just deixa de ploure en arribar a la Plaça Nova. Amb algun retirat de bon dematí, i la incorporació d'última hora arranquem cap a Maçanet de Cabrenys amb poques ganes i un dia lleig. Ja abans d'arribar la tramuntana es fa notar a la carretera. Aparquem al poble i sense massa ganes de caminar, doncs fa molt fred, sortim muntanya amunt. Comencen els problemes ben aviat perquè el camí està mal marcat i anem provant. Fem camí muntanya amunt fins que finalment ens situem i ens adonem de l'error: estem pujant per la pista forestal que puja a les Salines. Ja sobre el mapa fem un càlcul ràpid i decidim que: uns pujaran al cotxe d'en Jordi Ribes quan aquest ens trobi (En Ribas i la Violeta pugen més tard per culpa d'una lasió de genoll). Altres dos baixen a buscar un altre cotxe i pujar cap a les Salines i recollir els que quedin pel camí. Mentrestant la resta continuen caminant.

Fa vent i comencem a trobar-nos amb la neu que ha estat caient tota la nit. Els arbres canten i grinyolen per culpa del vent. El paisatge i el soroll impressionant. Finalment el Grup de 4 que quedava caminant (3 ja havien pujant al cotxe d'en Ribas) son atrapats per el cotxe escombra 1 km abans del santuari i acaben d'arribar a peu. Ens entaulem a les 12 (1 hora més tard del previst) i estem menjant fins cap a les dues passades. L'esmorzar? botifarra, mongetes, amanida, torrades, pa vi, graciosa, grana, mousse de xocolata, garnatxa i musica!. Ens apropiem d'una guitarra i comença una ronda de cançoner amb una bona estona de musica i cant acompanyats per uns bongos i una ampolla d'anís. Finalment sortim de l'esmorzar i acabem de pujar en un pis pas (1 hora) fins al puig de les Salines, amb la neu que ens arriba als genolls. Baixem en cotxe fins a baix, cerveseta al casino i tots cap a casa pensant en la propera.

Participants: Tesco, Marta, Pepe, Lluís, Montse, Àlbert, Ribas, Violeta, Àngel, Vane i Esteve

Esquiada Llampec a Les Angles

2009-03-16T20:59:00.004+01:00

Sortim aviat de la Plaça Catalunya (per anar canviant de plaça!). Direccio Vic-Ripoll-Collada-Puigcerdà-Les Angles i arribem a les 9 en punt. Ens calcem els esquis i amunt, uns en telecabina i els altres (altre) a peu. Matí calorós que arribem a 17 graus. La neu.... com diu el savi "No hi ha bona nou o mala neu sinó bons esquiador i mals esquiadors".... doncs comptant que som mals esquiad

ors la neu dolenta. Només les dues primeres horetes es manté. llavors pastetes. Podriem dir que es neu-sopa, o siqui líquida amb "tropezones". Baixades i salts a l'SNOW PARK i pleguem aviat. Passades la 1 fem via cap a casa. Tornem per la collada i per olot per comprovar quin camí és el mes ràpid. Conclusió? el recorregut ideal és Vilobí-VIc-Ripoll-N152 fins a la Collada-Avinguda la Generalitat (La Molina)-Alp-Puigcerdà-La Guingueta d'Ix i finalment la estació escollida.

Pujada al Puigsacalm

2009-03-01T19:51:00.002+01:00

Quina sorpresa quan de bon matí erem una vintena a la plaça esperant marxar. Sortim a les 8 (hora prevista) i enfilem cap al Coll de Bracons. Despres d'alguns comentaris cap al poc desnivell de la muntanya enfilem els primers metres amb algun que altre renec, doncs el desnivell és important en aquest tram inicial. Poc a poc el grup s'estira i cada ú al seu rimte anem passant tots el trencalls fins a a rribar a la font Tornadissa. D'aquí enfilem l'últim tros, amb bastanta neu al voltant, amb alguns gruixos de fins a 50cm a les obagues. Arribem al cim, alguns una hora després de començar, els altre amb poc més d'hora i mitja. A dalt trobem una colla de RIudellots que havien sortit abans que nosaltres. Esmorzem, fem les fotografies de rigor i es posa a ploure, bé a nevar i ens obliga a fer camí cap a baix. Baixada sense ensurt i acabem finalment fent una cervesa al restaurant Can Barris de Joanetes. Tot un èxit per ser la primera i us animem a la següent.
Protagonistes: Lluís, Amanda, Oscar, Noelia, Gerard, Lorena, Pepe, Àlbert, Oriol, Arnau, Ribas, Jordi, Yoli, Vane, Montse, l'altra Montse, Pepe, Coris, Paré, Sonia, Subirana, Angel i Esteve.

Benvinguts

2009-03-01T19:08:00.000+01:00

Després de meditar un temps, una colla d'amics hem decidit crear el Centre Excursionista Vilobí. Sense gaire res més a dir, comencem el blog on penjarem les activitats i sortides. A més, hem creat uns albums web de Picassa, per a poder penjar les fotografies més facilment. Ens trobareu també al facebook, i en alguna de les muntanyes de per aquí...:

Facebook
Albums web picassa
Blog